Práticas atuais e ideias em intervenção precoce no Alentejo
Augusto, Helena
As narrações dos professores na memória educativa portuguesa durante o Estado Novo e depois de 1974 (Histórias de vida de professores aposentados)
Type
article
Creator
Publisher
Identifier
MARTINS, Ernesto (2014) - As narrações dos professores na memória educativa portuguesa durante o Estado Novo e depois de 1974 (Histórias de vida de professores aposentados). In XXI Jornades d’Història de l’educació, Palma. 26-28 de Novembro - Imatges de l’escola, imatge de l’educació : Actes. p. 113-126.
978-84-8384-294-2
Title
As narrações dos professores na memória educativa portuguesa durante o Estado Novo e depois de 1974 (Histórias de vida de professores aposentados)
Subject
Memória educativa
Professores primários
Histórias de vida
Análise de conteúdo
Educative memory
Primary teachers
Life stories
Content analysis
Memória educativa
Mestres de primària
Histories de vida
Anàlisi de contingut
Professores primários
Histórias de vida
Análise de conteúdo
Educative memory
Primary teachers
Life stories
Content analysis
Memória educativa
Mestres de primària
Histories de vida
Anàlisi de contingut
Date
2015-01-12T09:45:05Z
2015-01-12T09:45:05Z
2014
2015-01-12T09:45:05Z
2014
Description
O sabor pedagógico na história de vida e na memória oral de professores portugueses contribui para a elaboração do «fazer pedagógico» histórico. Os objetivos de estudo de 35 professores aposentados (M=3; F=32) na década de 90, que frequentaram a escola e Magistério Primário no Estado Novo e exerceram a profissão antes e depois de 1974, são os seguintes: resgatar os saberes guardados nas memórias dos professores, reconstruir e valorizar a educação nesse período; analisar como a pedagogia e a formação de professores fomentou ou não a valorização da profissão; compreender o exercício do «fazer pedagógico» na construção coletiva dos professores. A base teórica foi tida em conta para interpretar o contexto do sistema educativo no estado Novo e pós 25 de abril. A investigação qualitativa decorreu 2008-2012, insere-se no paradigma interpretativo (hermenêutico), utilizando a entrevista em profundidade (gravadas) e a análise de conteúdo das narrativas de vida desses professores, nascidos entre 3 arcos históricos (A=1925-30; B=1931-40; C=1941-55), com idades entre 56 a 90 anos. As categorias de análise e respetivas subcategorias foram: recordações da escola primária, formação no magistério; exercício profissional/experiências até À aposentação e mudanças no ensino. Os professores têm representações coincidentes com o modelo de ensino na época; recordam momentos de ensino, relação pedagógica e material didático, as tarefas e os castigos; no Magistério o currículo/ensino, saberes psicopedagógicos e práticas; a inserção no sistema (exame), as primeiras escolas em África, método de ensinar, o cumprimento de horários, a inspeção, a relação educativa, atividades, etc.; mudanças no ensino (democratização), ações de formação, relação com alunos e pais e políticas da educação. A história de vida no professor que aprende consigo mesmo, que descobre o aprender e o ensinar, valorizando o seu percurso profissional.
Abstract - Pedagogical knowledge in the history of life and the oral memory of Portuguese teachers contributes to the elaboration of ‘make history teaching. The goals of the study of 35 teachers retirees (M = 3; F=32) in the decade of 90, who attended the school and primary teacher training in New State and exercised the profession before and after 1974, are the following: rescue the knowledge story in the memories of teachers; rebuild and enhance education in this period; analyze how the pedagogy and teacher education fostered or not valuing the profession; understand the Office of the «do» in teaching collective construction of teachers. The theoretical basis was taken into account to interpret the context of the education system in the New State and post April 25. The qualitative research was held 2008-2012, is part of the interpretive paradigm (interpretation), using the in-depth interview (recorded) and content analysis and discourse of the life narratives of these teachers, born between 3 historical arches (A = 1925-30; B = 1931-40; C = 1941-55), aged 56 and 90 years. The categories of analysis and respective subcategories were: memories of primary school; training in teaching; professional practice/experiences until retirement and changes in teaching. Teachers have representations coincident with the teaching model at the time; Remember teachable moments, pedagogical and didactic material relationship, tasks and punishments; in Teaching the curriculum/teaching, knowledge pedagogies and practice; the insertion in the system (exam), the first schools, functions, functions in Africa, teaching method, compliance with timetables, inspection, the educational relationship, activities, etc.; changes in teaching (democratization), training actions, good relationship with student and parents and education policies. The story of life is the emergence in the teacher who learns about himself, who discovers the learn and teach, valuing your professional path.
Resum - El coneixement pedagogic en les histories de vida i la memória oral dels professors portuguesos contribueix a l’elaboració del quefer pedagògic des d’una perspectiva histórica. Els objectius de l’estudi de 35 professors jubilats (M = 3; F = 32) a la dècada dels noranta, que van assistir a l’escola i a la formació de professorat en el Nou Estat i que exerciren la professió abans i deprés de 1974, són els seguents: rescatar els coneixements i sabers emmagatzemats en la memória dels professors; reconstruir i posar en relleu l’educació en aquest període; analitzar com la pedagogia i la formació dels mestres fomentaren o no la valorització de la profissió; entendre l’exercici del «quefer pedagògic» en la construcció col.lectiva dels professors. La fonamentació i base teórica ha estat tinguda en compte per tal d’interpretar el context del sistema educatiu del Nou Estat sorgit el 25 d’abril. L’estudi qualitatiu es va dur a terme entre 2008 i 2012, en el marc del paradigma interpretatiu (hermenèutic), utilitzant l’entrevista en profunditat (enregistrades) i analitzant els contingut i els discursos de les narratives de vida d’aquests mestres, nascuts en três períodes diferents (A = 1925-1930; B = 1931-1940; C = 1941-1955), amb edats de 56 a 90 anys. Les categories d’ anàlisi i les respectives subcategories foren: records de l’escola primària; formació de mestres; pràctica professional i experiencies fins a la jubilació i canvis en l’ensenyament. Així és que els professors tenen representacions que coincideixen amb el model d’ensenyament de l’època; recorden moments d’ensenyament, material pedagògic i didàctic, tasques i càstigs; parlen de la formació o el curriculum, dels coneixements psicopedagògics i les pràctiques; de la inserció en el sistema (examen), les primeres escoles, les funcions a l’ Àfrica, el mètode d’ ensenyament, el compliment d’horaris, la inspecció, la relació educativa, les activitats, etc.; dels canvis en l’ensenyament (democratització), les accions de formació la bona relació amb alumnes i pares i les politiques educatives. Les histories de vida ens revelen professors que aprenen amb ells mateixos, que descobreixen la manera d’ aprendre i ensenyar i que valoren el seu camíprofessional.
Abstract - Pedagogical knowledge in the history of life and the oral memory of Portuguese teachers contributes to the elaboration of ‘make history teaching. The goals of the study of 35 teachers retirees (M = 3; F=32) in the decade of 90, who attended the school and primary teacher training in New State and exercised the profession before and after 1974, are the following: rescue the knowledge story in the memories of teachers; rebuild and enhance education in this period; analyze how the pedagogy and teacher education fostered or not valuing the profession; understand the Office of the «do» in teaching collective construction of teachers. The theoretical basis was taken into account to interpret the context of the education system in the New State and post April 25. The qualitative research was held 2008-2012, is part of the interpretive paradigm (interpretation), using the in-depth interview (recorded) and content analysis and discourse of the life narratives of these teachers, born between 3 historical arches (A = 1925-30; B = 1931-40; C = 1941-55), aged 56 and 90 years. The categories of analysis and respective subcategories were: memories of primary school; training in teaching; professional practice/experiences until retirement and changes in teaching. Teachers have representations coincident with the teaching model at the time; Remember teachable moments, pedagogical and didactic material relationship, tasks and punishments; in Teaching the curriculum/teaching, knowledge pedagogies and practice; the insertion in the system (exam), the first schools, functions, functions in Africa, teaching method, compliance with timetables, inspection, the educational relationship, activities, etc.; changes in teaching (democratization), training actions, good relationship with student and parents and education policies. The story of life is the emergence in the teacher who learns about himself, who discovers the learn and teach, valuing your professional path.
Resum - El coneixement pedagogic en les histories de vida i la memória oral dels professors portuguesos contribueix a l’elaboració del quefer pedagògic des d’una perspectiva histórica. Els objectius de l’estudi de 35 professors jubilats (M = 3; F = 32) a la dècada dels noranta, que van assistir a l’escola i a la formació de professorat en el Nou Estat i que exerciren la professió abans i deprés de 1974, són els seguents: rescatar els coneixements i sabers emmagatzemats en la memória dels professors; reconstruir i posar en relleu l’educació en aquest període; analitzar com la pedagogia i la formació dels mestres fomentaren o no la valorització de la profissió; entendre l’exercici del «quefer pedagògic» en la construcció col.lectiva dels professors. La fonamentació i base teórica ha estat tinguda en compte per tal d’interpretar el context del sistema educatiu del Nou Estat sorgit el 25 d’abril. L’estudi qualitatiu es va dur a terme entre 2008 i 2012, en el marc del paradigma interpretatiu (hermenèutic), utilitzant l’entrevista en profunditat (enregistrades) i analitzant els contingut i els discursos de les narratives de vida d’aquests mestres, nascuts en três períodes diferents (A = 1925-1930; B = 1931-1940; C = 1941-1955), amb edats de 56 a 90 anys. Les categories d’ anàlisi i les respectives subcategories foren: records de l’escola primària; formació de mestres; pràctica professional i experiencies fins a la jubilació i canvis en l’ensenyament. Així és que els professors tenen representacions que coincideixen amb el model d’ensenyament de l’època; recorden moments d’ensenyament, material pedagògic i didàctic, tasques i càstigs; parlen de la formació o el curriculum, dels coneixements psicopedagògics i les pràctiques; de la inserció en el sistema (examen), les primeres escoles, les funcions a l’ Àfrica, el mètode d’ ensenyament, el compliment d’horaris, la inspecció, la relació educativa, les activitats, etc.; dels canvis en l’ensenyament (democratització), les accions de formació la bona relació amb alumnes i pares i les politiques educatives. Les histories de vida ens revelen professors que aprenen amb ells mateixos, que descobreixen la manera d’ aprendre i ensenyar i que valoren el seu camíprofessional.
Access restrictions
embargoedAccess
Language
por
Comments
